L'Enigma de Fermat i altres Eurekas - Informació complementaria

Aquí teniu informació complementaria a un espectacle.La informació bàsica la trobareu a:

L’ENIGMA DE FERMAT I ALTRES EUREKAS

Altres materials i recursos:
Anècdota del baròmetre www
Calculo de probabilidades de coincidir aniversarios Descarrega doc
Guiónes del espectaculo:
Guión: Versión Museu d'Art de Girona Juliol 2009 Descarrega doc
Guión: Versión de estreno Barcelona Juny 2008 Descarrega doc

El estreno de “El enigma de Fermat y otros Eurekas” lo realize en la Festa de la Ciencia, con 3 pases en el parque de la ciudadela los días 7 y 8 de junio del 2008. Durante el espectáculo algunas personas cogieron notas. Algunos, sin una libreta al alcance, la suplían con curiosos papeles, como un billete de tren de largo recorrido usado (Me lo enseñaron al final del espectáculo) y un cheque (Me lo contaron, y no se si estaba en blanco y sin firma, todavía pendiente de emitir, o relleno y pendiente de cobrar!!!). El interés manifiesto del público por esta información me llevo a prometer que colgaría mis notas en la web, y así lo he hecho.


Contenido del espectaculo:

Lo que narro en el espectáculo, esta contenido en su inmensa mayoría del libro: El enigma de Fermat, de Simon Singh. El libro esta disponible en la red de bibliotecas públicas de la Diputación: El Enigma de Fermat / Simon Singh. Tambien está en Catalán: L'Enigma de Fermat la història d'un teorema que ha desconcertat els més grans savis durant 358 anys Simon Singh. Siguiendo los enlaces podréis descubrir en que bibliotecas públicas se encuentra.

En castellano, hay varias ediciones. El enlace anterior corresponde a la edicion del 1998, si no está en tu biblioteca mas cercana, prueva en las ediciones del 2003 o del 2006. Si no teneis ninguna edicion cerca recordar que existe el prestamo interbibliotecario.

Las paginas referidas en el guion y las notas, son las de la edicion del 2005, que no esta disponible en la bibliotecas, pero quiza no haya diferencias de paginacion entre ediciones.

Las cosas que cuento que no están contenidas en el libro, pueden ser diferentes en cada sesión. Algunas frecuentes son:
-Multiplicación por nueve rápida con los dedos - Me la contó Paco, el Titiritero de Binefar.
-Historia de la invención del bolígrafo - Me la contó Jaime, documentalista de TVE.
-La anécdota del barómetro. - La he escuchado en varias ocasiones a varias personas, creo que la primera vez a mi hermano.


Mas lecturas:

Hay quien dice que toda buena lectura lleva al menos a una lectura mas.
Por si una charla también puede servir para animaros os dejo una lista de titulos de libros que encontre en: http://sauce.pntic.mec.es/~jpeo0002/Partes/libros.html

También recomendar:

*Gödel, Escher, Bach. Un eterno y grácil bucle, tambén en bibliotecas de la Diputación en la edicion de 2007

* La sonrisa de Pitágoras, tambén en bibliotecas de la Diputación en la edicion de 2007. Una amplia coleccion de curiosidades matematicas.

* Alicia en el pais de la adivinanzas, de Raymond Smullyan. Es un divertido libro de enigmas logicos. Actualmente no se encuentra en las bibliotecas de la Diputación, pero si encontrares otros libros suyos igualmente interesantes

Feedback:

Estare encantado de que me hagais llegar qualquier comentario, correcion, informacion, puntualizacion y demas etceteras. Gracias de antemano por vuestras colaboraciones. Yo ire compartiendo la información. Dejo esta anecdota a modo de ejemplo.

Una persona del público, después del pase de estreno, muy amablemente me envió un correo que entre otras cosas decía lo siguiente:

“en un moment em va sobtar una informació que vaig entendre com històrica i veritable, que és la de la biblioteca d'Alexandria, referent a aquell califa que va ordenar la crema dels llibres de la biblioteca, així que aquest matí m'he ficat a internet i he buscat per "biblioteca de Alejandria" i he mirat les dues primeres adreces que hi sortien. A Wikipèdia parla d'aquest califa i de la frase sobre L'Alcorá i els llibres atribuida a ell, però diu que és una llegenda i que històricament no és possible.
Si vols mirar aquestes adreces són:
http://es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_de_Alejandr%C3%ADa - http://www.luventicus.org/articulos/02Tr001/index.html ”

Vale la pena mirarlas, sobre todo la primera de Wikipedia


Resumen de la historia central:

Pierre de Fermat va ser un jurista de principis del segle XVII aficionat a les matemàtiques. Era molt bo, li encantava enviar cartes amb problemes a la facultat de matemàtiques desafiant als acadèmics amb problemes que sovint no sabien resoldre amb frustració i resignant-se a que arribes la solució en una propera carta del “aficionat”.

Fermat llegia l’Aritmètica de Diofanto escrivint als marges, notes, ampliacions, hipotesis i fins i tot nous teoremes que se li acudien a ran del que llegia al llibre.

Quan va morir, van publicar un llibre amb les seves notes.

Ràpidament la comunitat matemàtica estudià els mes de 30 teoremes exposats per Pierre de fermat. Fermat, ja sigui per ser un matemàtic aficionat i autodidacta o per tarannà propi, no tenia el costum de demostrar detalladament les seves troballes o conclusions matemàtiques. Saltava passos de les demostracions i freqüentment ni tan sols les iniciava.

Poc a poc els matemàtics van poder demostrar de forma indiscutible i rigorosa totes les seves afirmacions excepte una, la que va passar a conèixer-se com el darrer teorema de Fermat (Tot i que en realitat nomes era una hipòtesis o conjetura, donat que per tractar-se de un teorema ha de tenir una demostració). Al marge, al costat del “teorema” posaba:

Es imposible dividir un cubo en suma de dos cubos, o un bicuadrado en suma de dos bicuadrados,
o en general, cualquier potencia superior a dos en dos potencias del mismo grado;
he descubierto una demostración maravillosa de esta afirmación.
Pero este margen es demasiado angosto para contenerla

Tot feia pensar que havia de ser cert, si els altres teoremes eren correctes, per que aquest no ho havia de ser? Però la matemàtica requereix demostracions.

Van passar 330 anys fins que Andrew Wiles va trobar la demostració. En aquests anys aquesta historia va estar plena de meravelloses anècdotes: Dones que es fan passar per homes per poder estudiar matemàtiques, herències milionàries, matemàtiques basades en la veracitat del teorema de fermat (Si el teorema de fermat es cert, això també) el desenvolupament de la matemàtica com a eina vèlica a la segona guerra mundial... Tot això ens a servirà per a fer una mirada general sobre el desenvolupament històric de la matemàtica.

No se sap si Fermat realment va trobar mai una demostració per al seu teorema. Quan al 1995 Andrew Wiles va trobar la demostració aquesta ocupava 98 pagines i feia servir eines matemàtiques que s’havien desenvolupat al llarg dels 330 any que van succeir la mort de Fermat, així que si Pierre de Fermat va trobar una demostració ven probablement va ser una completament diferent.





Torna a:

Etiquetes de comentaris: ,