Breu historia dels contes per sopar
Al març del 2005 van néixer els contes per sopar. Un parell d’amigues, la Cuca i la Laia, grans escoltadores de contes, m’envien un sms on ofereixen canviar-me contes per sopar. Enyorat de les meravelloses trobades de les 13, que desprès de 3 anys compartint berenars i contes s’havien acabat, vaig pensar a iniciar una nova campanya de narració oral no escènica.
Durant aquella època, quan feia actuacions per a adults, explicava la campanya i repartia unes targes
Durant aquella època, quan feia actuacions per a adults, explicava la campanya i repartia unes targes
Quan vaig començar, no tenia ni idea del que pesaria, si em cridaria moltíssima gent o no em cridaria ningú, si la gent hauria entès bé la meva proposta o si em tractarien com distancia com a un treballador que nomes espera a canvi un sopar. Quan la gent em trucava, jo podia comprovar que no s’havia acabat d’entendre be la proposta, -¿Quant cobres? - em demanaven. – No, no cobro. – Llavors, ho fas, pel sopar? – No. I els costava d’entendre, perquè de fet la proposta també es una proposta política, casi una provocació, ja que proposa funcionar d’una forma que molts desitgem i que fem servir en petits cercles, però que difícilment s’estén de forma general.
Però, la veritat es que la experiència està anant molt bé. A la majoria dels llocs que he anat, m’han tractat de faula, m’estaven esperant amb molta il·lusió i he rebut un tracte molt càlid. He conegut gent de tota mena i amb alguns hem repetit i hem fet amistat. I tot sigui dit, he tastat gran varietat de plats exquisits!
Però, la veritat es que la experiència està anant molt bé. A la majoria dels llocs que he anat, m’han tractat de faula, m’estaven esperant amb molta il·lusió i he rebut un tracte molt càlid. He conegut gent de tota mena i amb alguns hem repetit i hem fet amistat. I tot sigui dit, he tastat gran varietat de plats exquisits!
També ha estat un espai que he aprofitat per fer experiments, per provar nous contes i noves maneres de fer. Un dels exercicis que he jugat els darrers cops, es el de demanar un objecte a cada persona. Em retiro, 10 minuts com a màxim, i en aquest temps he d’inventar una historia amb els objectes, que desprès explicaré a tothom fent servir els seus objectes a tall de titelles.
Als sopar, porto la meva llibreta peluda on s’apunta el menú de menjar, i el menú d’escoltar. També la gent apunta les seves impressions o els seus correus electrònics o telèfons per estar en contacte. Gracies a ella se que a agost del 2007 porto fets 19 contes x sopar.
Actualment tinc 2 filles, la meva parella i jo treballem i
no ens atrapem, així que temporalment la campanya queda tancada. Ara es temps de criança, quan les nenes
creixin una mica i tinguem més temps per dedicar a la vida social, ja la reobriré.
Torna a: Contes per sopar 
