Presentació en 600 paraules
Em dic Albert Marqués, però molts em diuen Ursus o Ós Mandrós i em considero un divulgador vocacional. M'encanta descobrir coses i compartir-les. Coses que desitjo ferventment compartir per boniques, divertides o interessants. I casualment, aquestes coses que sento el desig de compartir, solen ser coses que no es gasten i puc compartir sense límit: llocs, activitats, coneixements, gent, contes... La narració és per mi una expressió més d'aquesta vocació.
En el 1994 em van convidar a col·laborar en el “Projecte Ele”, un programa d'animació a la lectura, on em vaig trobar amb els contes; des de llavors jugo amb les històries i les maneres de contar. Vaig començar contant en parella amb Sara Fuente, en una formació anomenada “Contes de la lluna i el sol”. En el 96, “Contes de la lluna i el sol” es dissolgué i va néixer “L'Ós Mandrós”, donant pas a la meva experiència en solitari. Inicialment em vaig dedicar només a públic infantil: com a narrador (majoritàriament en biblioteques), animador a la lectura (en escoles de Les Franqueses del Vallès) i dinamització de clubs de lectura infantils (en centres cívics de Granollers).
L'any 2000, participo en el curs “El arte de contar cuentos”, organitzat per Anin i realitzat per Tim Bowley i Casilda Regueiro. Fruit d'aquest curs sorgeixen “Les 13”, un grup de persones que durant 3 anys ens vam reunir mensualment per escoltar i explicar històries. Animat per l'agradable experiència de “Les 13”, l'any 2001 començo a narrar per adults. L'experiència de sessions de narració informals i íntimes amb “Les 13”, canvia la meva percepció sobre els contes i la narració. L'acte humà, quotidià, no escènic, guanya importància vers l'acte professional, artístic, escènic. Com a conseqüència, els meus tallers de formació de narradors, passen a ser tallers d'”Animació a la narració” i la difusió de la narració oral com a acte quotidià, informal i popular es converteix en una actitud. En el 2001 començo les “Rutes dels contes”, en el 2003 organitzo les “Incuentinencias”, en el 2005 inicio la campanya “Contes per sopar” i en el 2006 els “Picnics de conte”.
Paral·lelament, de 2003 a 2005 gaudeixo de l'efervescència narrativa que es dóna a Barcelona, de la mà de Rubén Martínez. En el 2003 assisteixo al meu primer curs de narració oral amb en Rubén, al centre cívic Pati Llimona. Fruit d'aquest curs, neix el grup de narració “3 i 5 fan nou”. En aquesta època també neixen molts altres grups de narració oral, sorgits de diferents cursos d'en Rubén. Així neix “La Colada”, un grup que formem narradors i narradores de diferents grups, que organitzem sessions de narració col·lectives.
La meva formació com a educador i la curiositat per experimentar diferents metodologies educatives, m'han dut a realitzar activitats en les que el conte és una eina per a la divulgació científica, l'expressió plàstica, el joc i altres aliments per l'ànima. Com a persona curiosa i hipermotivada que sóc, en aquests anys he acceptat i generat tot tipus de propostes, explicant històries per a públics molt variats: en instituts, en mercats, en el tren, en domicilis particulars, en centres de disminuïts psíquics, en geriàtrics, en presons... He rebut força formació com a narrador (veure formació) i he gaudit d'assistir a maratons de contes, festivals i trobades de narradors.
En l'actualitat, realitzo unes 100 actuacions per any i imparteixo algunes classes i tallers en les escoles de formació en el lleure: Cae, Aula d’Esplai del Valles i Atlas. Tot i estar plenament dedicat a la narracio, dedico algun temps a altres experiencies gratificants com ara: la divulgacio i estudi dels albums ilustrarts (una passio creixent, veure: Lectura d’imatges) i faig activitats de divulgació científica (Algunes d'elles les trobareu a: Formacio ). Sóc Enginyer Tècnic Industrial amb especialitat Electrònica, a la EUPM. Faig papiroflexia i m'entetinc amb jocs de taula i resolent enigmes.
En el 1994 em van convidar a col·laborar en el “Projecte Ele”, un programa d'animació a la lectura, on em vaig trobar amb els contes; des de llavors jugo amb les històries i les maneres de contar. Vaig començar contant en parella amb Sara Fuente, en una formació anomenada “Contes de la lluna i el sol”. En el 96, “Contes de la lluna i el sol” es dissolgué i va néixer “L'Ós Mandrós”, donant pas a la meva experiència en solitari. Inicialment em vaig dedicar només a públic infantil: com a narrador (majoritàriament en biblioteques), animador a la lectura (en escoles de Les Franqueses del Vallès) i dinamització de clubs de lectura infantils (en centres cívics de Granollers).
L'any 2000, participo en el curs “El arte de contar cuentos”, organitzat per Anin i realitzat per Tim Bowley i Casilda Regueiro. Fruit d'aquest curs sorgeixen “Les 13”, un grup de persones que durant 3 anys ens vam reunir mensualment per escoltar i explicar històries. Animat per l'agradable experiència de “Les 13”, l'any 2001 començo a narrar per adults. L'experiència de sessions de narració informals i íntimes amb “Les 13”, canvia la meva percepció sobre els contes i la narració. L'acte humà, quotidià, no escènic, guanya importància vers l'acte professional, artístic, escènic. Com a conseqüència, els meus tallers de formació de narradors, passen a ser tallers d'”Animació a la narració” i la difusió de la narració oral com a acte quotidià, informal i popular es converteix en una actitud. En el 2001 començo les “Rutes dels contes”, en el 2003 organitzo les “Incuentinencias”, en el 2005 inicio la campanya “Contes per sopar” i en el 2006 els “Picnics de conte”.
Paral·lelament, de 2003 a 2005 gaudeixo de l'efervescència narrativa que es dóna a Barcelona, de la mà de Rubén Martínez. En el 2003 assisteixo al meu primer curs de narració oral amb en Rubén, al centre cívic Pati Llimona. Fruit d'aquest curs, neix el grup de narració “3 i 5 fan nou”. En aquesta època també neixen molts altres grups de narració oral, sorgits de diferents cursos d'en Rubén. Així neix “La Colada”, un grup que formem narradors i narradores de diferents grups, que organitzem sessions de narració col·lectives.
La meva formació com a educador i la curiositat per experimentar diferents metodologies educatives, m'han dut a realitzar activitats en les que el conte és una eina per a la divulgació científica, l'expressió plàstica, el joc i altres aliments per l'ànima. Com a persona curiosa i hipermotivada que sóc, en aquests anys he acceptat i generat tot tipus de propostes, explicant històries per a públics molt variats: en instituts, en mercats, en el tren, en domicilis particulars, en centres de disminuïts psíquics, en geriàtrics, en presons... He rebut força formació com a narrador (veure formació) i he gaudit d'assistir a maratons de contes, festivals i trobades de narradors.
En l'actualitat, realitzo unes 100 actuacions per any i imparteixo algunes classes i tallers en les escoles de formació en el lleure: Cae, Aula d’Esplai del Valles i Atlas. Tot i estar plenament dedicat a la narracio, dedico algun temps a altres experiencies gratificants com ara: la divulgacio i estudi dels albums ilustrarts (una passio creixent, veure: Lectura d’imatges) i faig activitats de divulgació científica (Algunes d'elles les trobareu a: Formacio ). Sóc Enginyer Tècnic Industrial amb especialitat Electrònica, a la EUPM. Faig papiroflexia i m'entetinc amb jocs de taula i resolent enigmes.
Torna a: 
